Hui divendres, he conegut algo que no sabia ni que existia, i com estic content, he pensat en escriure-ho ací per a compartir-ho.

Resulta que el dia 1 d’octubre s’obri la veda de pesca en l’albufera i la colla de caçadors m’han convidat a esmorçar amb ells. Ha sigut una experiència molt agradable i divertida, estar allí al motor, i menjar peix fresc de l’albufera, embolicat en paper de diari i fet al foc… Sona un poc extrany, però així és. El peix cru, es neteja, s’embolica en paper de diari, es banya amb aigua i es posa al foc (en una planxa de ferro)… i quan el paper esta cremat, el peix esta cuinat…

I que bó que estava!!! Amb un poquet d’oli, un poc de sal i un poc de llima… res més…

M’agrada seguir descobrint la riquessa de la meua cultura. Huí he conegut gràcies als caçadors un troç més de l’albufera i he menjat un peix boníssim. I és una d’eixes coses que mai trobaré al supermercat ni al restaurant, perque no ha sigut només el peix, sinó l’entorn, la gent, l’ambient, l’armonia…

Moltes gràcies…

pd. hui aquesta entrada ha sigut un poc més personal, però m’apetia compartir-ho.

Ramadan

Ja s’ha acabat el Ramadà. Per als musulmans de Silla (i tots els del món), la segona gran festa. Seria algo comparable a la nostra festa de Nadal (en importància i repercussió, no en el significat…). Un temps de reflexionar, d’estar amb la família, de perdó, de reencontre, de bones obres, i també de regals per als xiquets i xiquetes i de festa. Després d’aproximadament un mes de d’abstindres de menjar entre l’alba i el vespre ha arribat el moment de la festa i la celebració.

La cultura àrab i la religió musulmana són tan riques com la nostra en tradicions i símbols. Tal volta, molts de nosaltres no arribem a entendre ni la mitat del que tot açò significa, ja que en la nostra societat, la religió ha passat a un segon plà, però segurament, els nostres iaios, en la època en que anar a missa erà lo “normal” (entre cometes perque esta paraula és moooolt perillosa… altre dia parlarem de lo “normal”…), podran entendre millor que nosaltres la influència que les tradicions i costums religioses tenen en la societat àrab.

Realment hi ha tot un món per descobrir, per a nosaltres, per exemple, el Nadal sempre és el 25 de desembre, i per als musulmans, el Ramadà cada any cau en unes dates diferents ja que està relacionat amb el calendari lunar…

Quina enveja em fan totes eixes cases plenes d’alegria, plenes de dolços (això sobretot, jejeje), plenes de festa… i quina pena al mateix temps el vore que estem encara tan lluny d’una convivència basada en el respecte mutu i en l’enriquiment cultural que suposa tanta diversitat… Poc a poc…

Des d’ací, un abraç molt fort a tots els musulmans que estan de festa i en especial a tots els amics que vaig fer este estiu en Marroc al curs d’àrab.

To my friends who are Muslims: May mercy, forgiveness, and salvation be yours in abundance this Ramadan!

Paraules al vent 2008

Amb la dimissió de la companya Xaro de la seua acta de regidora de l’ajuntament, es produeix una redistribució d’algunes ponències-àrees d’alguns dels regidors. Estos canvis m’afecten a mi, i per eixe motiu, he volgut escriure esta entrada per a explicar-los.

La nova persona que entra en lloc de Xaro, és qui venia darrere en la llista del PSOE, Vicent Navarro, que fa alguns anys ja fou regidor d’esports d’este ajuntament i per eixe motiu, el seu perfil encaixa amb l’àrea d’esports. Això, implica que d’ara endavant, es farà càrrec ell de l’àrea d’esports. Vicent Navarro sempre ha estat relacionat amb el món de l’esport d’una forma o d’altra i te molta experiència en la relació amb les entitats, per això, segur que ho fa molt bé.

A mi, em fa molta pena haver de deixar esta àrea. Quan vaig començar fa un poc mes d’un any, ho veia com a un repte prou complicat, però ara, haver-ho de deixar, es fa encara mes complicat. Al llarg d’este any com a regidor d’esports, he conegut a molta gent que m’ha ajudat molt. He conegut la situació real dels distints clubs de Silla, les seues problemàtiques i també totes les coses bones. Estic gratament sorprés de vore la quantitat de gent que VOLUNTARIAMENT dedica el seu temps i esforç a que els clubs esportius de Silla funcionen dia a dia, i per tot això, vuic donar-los les gràcies a totes eixes persones. Jo he intentat fer-ho el millor possible, i si algo no ho he fet be o no he arribat al que s’esperava de mi, demane disculpes. També estic molt content d’haver conegut a tots els treballadors de l’Ajuntament relacionats amb l’àrea d’esports com la gent del poliesportiu i la gent de la piscina. També a Xarpa i Roberto, que és preocupen de que les instal·lacions municipals de futbol estiguen en condicions. Però especialment, he d’agrair a Tomas tota la feina que està fent en esports (que moltes voltes no es veuen) i sobretot, he d’agrair-li el tracte i la paciència que ha tingut amb mi tot este temps.

—-

I així comença una nova etapa per a mi en l’àrea de cultura de Silla. Amb ganes de continuar el camí que ja varen començar Antonio Navarro i Xaro Alcaide per a recuperar la cultura en Silla. Estos mesos que ens venen, seran especialment complicats, ja que a mi em toca conèixer a fons l’àrea, les entitats culturals del poble i als treballadors i treballadores de la mateixa, però sobretot, estos mesos es voran molt afectats per les reestructuracions dels espais de l’Ajuntament, i per tot el que això comporta. Espere que tots estos canvis siguen per a bó, i que dins d’uns mesos, ja comence a donar fruit el meu pas per l’àrea.

De moment, deixe obert este missatge al blog per a escoltar (llegir) les vostres sugerencies, idees, opinions…

LlibreFestes08

Enguany les festes de Silla han tingut un poc de tot… un poc de cultura valenciana, un poc de cultura “alternativa” (a carrec del Consell de la Joventut), un poc d’esports (pilota, futbol…), processons, bous… Que us han semblat?

Jo enguany les he viscudes un poc més, si cap, ja que el meu càrrec de regidor em fa estar en primera fila en molts actes (m’agrade més o menys!), i he de dir que cada any m’agraden mes… Per la meua banda, enhorabona a Herminio i a l’equip de festes per la gran tasca que han fet! (i encara estan fent, que encara ens queda una setmaneta!)

A vore que us han semblat a tots vosaltres les festes, i amb les vostres opinions, intentaré canviar allò que estiga en la meua ma per a l’any vinent… A vore si Frosni i L’observador opinen sobre el tema, que la seua visió crítica és sempre interessant (i de pas, si voleu, podeu deixar l’anonimat)

RabatICL08

Que fa un regidor de Silla en Marroc? Bé, doncs aquesta entrada del blog, ajudarà a aclarar la història. El Consell d’Europa, en col·laboració amb el govern de Marroc, han organitzat un curs de llengua i cultura àrabs a Rabat per al mes de juliol, i com que és un tema que em sembla molt interessant em vaig apuntar. El resultat fou que vaig ser un dels seleccionats per a realitzar el curs, junt amb altres 15 joves (4 polaques, 3 alemanyes, 2 finlandeses, 1 francesa, 2 eslovenes, 1 russa, 1 suec i jo).

Este curs, amb el titol “Aprenentatge intercultural a Marroc”, te la finalitat de mostrar la cultura del món`àrab utilitzant la llengua com a una eina mes, per tant, al mati tenim 5 hores de clases de llengua i a la vesprada tenim activitats culturals per la ciutat.

24 dies a Rabat, coneguent la cultura i la llengua àrabs. Si voleu conèixer més sobre tots estos cursos subvencionats per la Unió Europea, podeu punxar ACI o preguntar-me a mi directament…

Informació sobre el curs:

• Lloc: CCCL (Center for Cross-Cultural Learning). Rabat. Marroc
• Data: 7 de juliol 2008 al 2 d’agost de 2008
• Organitzadors: CoE i ISESCO
• Monitors: Yassine, Sally, Adib
• Professora: Fatiha

Esta entrada es per a reflexionar amb vosaltres sobre lo correcte (o no) d’iniciar una linia de subvencions genèriques per a les associacions del poble.

El cas es que actualment, l’ajuntament no te cap subvenció oberta a la que es puga presentar qualsevol associació. Pel fet de ser associació del poble, l’ajuntament t’oferix moltes coses (fotocopies, cartells, espais per a reunir-se, utilització gratuïta d’instal·lacions municipals…), però no hi ha cap ajuda específica per a les despeses administratives o per a projectes…

Que us semblaria una convocatoria de subvencions en les següents condicions?

- Quedarien excloses les associacions que tenen ja algun tipus de conveni de col·laboració amb l’Ajuntament

- Es podrien subvencionar projectes puntuals o funcionament anual de l’associació

- De gener a desembre o de setembre a setembre? (Any escolar o natural)

Ja ha començat la temporada d’estiu en les instal·lacions esportives municipals. En concret, la piscina d’estiu la tenim oberta des de hui mateix, i amb ella, tornen les activitats d’aigua, com per exemple els cursos de natació. Enguany, els cursos de natació d’estiu, arriben un poc diferents. Hem modernitzat un poc el sistema d’inscripció, amb el pagament amb targeta de crèdit per a evitar haver d’anar al banc, i hem continuat amb el sistema de “cita prèvia” per a evitar les cues. Per al pròxim curs, començarem amb la inscripció (o pre-inscripció) també ON-LINE.

Els horaris dels cursets d’enguany també canvien un poc. Ara tenim 2 grups de xiquets per la vesprada i comencem un poc abans pel matí. En vistes a l’any que ve, estem pensant-nos la possibilitat de canviar l’horari, i esta es una de les preguntes que us llance als que llegiu este article…

Com vorieu un canvi d’horari d’ús públic d’adelantar una hora l’entrada i una hora l’eixida? (quedaria l’horari de 11′00 a 18′00 en lloc de 12′00 a 19′00). D’eixa forma, podriem fer altre grup de xiquets per la vesprada, i en tindriem 3.

Que us sembla l’estil de piscina que tenim? (gran i fonda). Estarieu d’acord amb una remodelació per a fer-la mes menuda i menys fonda?

Que us sembla el preu? i les condicions d’us?

Hui en dia, és mes fàcil trobar un avió a Londres que un tren a Valladolid (a banda de ser mes barato i mes ràpid). Les distàncies s’estan acurtant molt, i els beneficis de viatjar són molts.

Per estos motius, des de l’Ajuntament, anem a intentar facilitar la mobilitat dels adolescents i joves del nostre poble per tota Europa. Existeixen un grapat de subvencions per a fer activitats (intercanvis, cursos, voluntariat europeu…) i a més, la possibilitat de treballa a l’estranger es cada dia major. Hi ha milers d’ofertes per a l’estiu, i també se’n troben per a l’hivern. Només cal tindre ganes de viure una experiència nova.

Vaig a intentar convencer a alguns dels que han participat en intercanvis o altres activitats a l’estranger a vore si ens conten un poc com els ha anat…

Si algú dels que esteu llegint açò ha fet algun viatge europeu (amb l’escola/institut, amb els pares, amb els amics, o amb un tio ric), que ens ho conte, a vore si animem a tots els indecisos…

I si voleu mes informació sobre com viatjar per Europa, teniu a Susanna al Casal Jove a la vostra disposició!

Ànim i a viatjar, que el món es moooooolt gran amb moltes coses per a vore!

Al llarg de tot l’any 2008, s’estan realitzant arreu d’Europa tota una serie d’actes amb un tema comú: ANY EUROPEU DEL DIALEG INTERCULTURAL. Ací al nostre poble, des de totes les árees del Ajuntament, tenim un eix comú de treball que és el Pla de Convivència, i eixe és el que ens està servint de guia en este tema.

Si voleu fer algun suggeriment per a activitats d’este Any Europeu del Dialeg Intercultural, ja sabeu…

Este article per a explicar un gran conflicte intern que tinc a l’hora d’establir la línia que vuic en Joventut ací en Silla.

El punt de partida el podríem situar en la inexistència d’activitats-serveis del nostre poble per a tots els ciutadans d’entre 12 i 17 anys. Quan s’acaba l’escola/institut, molts d’ells i elles tenen alguna activitat extraescolar (anglès, música, esports…) però ahí s’acaba tot. Alguns tornen a casa a jugar a la Play o a vore la tele, però es això el que volem per als nostres adolescents… o millor encara… és això el que ells voldrien???

I quan arriba el cap de setmana, la cosa encara es pitjor. De vegades tenim alguna activitat infantil, alguns jocs al parc o castells inflables, però els adolescents ja són massa majors per això. Ja no són xiquets, però encara no son prou majors per a tindre amics amb cotxe i eixir de festa. Per tant, tenim a un col·lectiu de gent que els divendres per la nit i els dissabtes per la vesprada i nit, no tenen cap activitat (llevat d’alguns que tenen partits del seu club esportiu).

Així doncs, el col·lectiu de 12 a 17 anys, no te cap oferta d’oci ací al poble i d’ahí ve el meu conflicte. Entenc que com a regidor de joventut, és una responsabilitat meua resoldre esta situació, però quina es la millor sol·lució? Alguna idea???

Ací deixe la pregunta, i varies línies de reflexió que estic barallant per a intentar resoldre el problema. Gràcies per l’ajuda!

- Cal crear espais clarament delimitats per als adolescents-joves del poble. Un lloc on concentrar un poc les activitats d’oci, un lloc on quedar amb els amics, a xarrar o a prendre algo…

- Cal promoure l’associacionisme juvenil, que el tenim en un estat molt millorable. Cal facilitar als joves les eines per a reunir-se i preparar els seus projectes.

- Cal mirar a Europa com a punt de referència. Vore les tendencies joves dels adolescents arreu del món, i promoure la mobilitat i l’intercanvi intercultural.