Ramadan

Ja s’ha acabat el Ramadà. Per als musulmans de Silla (i tots els del món), la segona gran festa. Seria algo comparable a la nostra festa de Nadal (en importància i repercussió, no en el significat…). Un temps de reflexionar, d’estar amb la família, de perdó, de reencontre, de bones obres, i també de regals per als xiquets i xiquetes i de festa. Després d’aproximadament un mes de d’abstindres de menjar entre l’alba i el vespre ha arribat el moment de la festa i la celebració.

La cultura àrab i la religió musulmana són tan riques com la nostra en tradicions i símbols. Tal volta, molts de nosaltres no arribem a entendre ni la mitat del que tot açò significa, ja que en la nostra societat, la religió ha passat a un segon plà, però segurament, els nostres iaios, en la època en que anar a missa erà lo “normal” (entre cometes perque esta paraula és moooolt perillosa… altre dia parlarem de lo “normal”…), podran entendre millor que nosaltres la influència que les tradicions i costums religioses tenen en la societat àrab.

Realment hi ha tot un món per descobrir, per a nosaltres, per exemple, el Nadal sempre és el 25 de desembre, i per als musulmans, el Ramadà cada any cau en unes dates diferents ja que està relacionat amb el calendari lunar…

Quina enveja em fan totes eixes cases plenes d’alegria, plenes de dolços (això sobretot, jejeje), plenes de festa… i quina pena al mateix temps el vore que estem encara tan lluny d’una convivència basada en el respecte mutu i en l’enriquiment cultural que suposa tanta diversitat… Poc a poc…

Des d’ací, un abraç molt fort a tots els musulmans que estan de festa i en especial a tots els amics que vaig fer este estiu en Marroc al curs d’àrab.

To my friends who are Muslims: May mercy, forgiveness, and salvation be yours in abundance this Ramadan!